Formiga

Aquesta simpatica formiga estava passejant per una fulla de tomaquera. Cliqueu a la foto per ampliar i veure el detall de l'ull.

Detall del cap d'una típula

Segur que mes d'un cop us heu trobat amb un mosquit gegant amb un volar toper i poc àgil. Doncs segurament es tractava d'una inofensiva típula. Aquest mosquit gegant no te fibló i per tant no pot picar, s'alimenta de material vegetal en descomposició.

Escarbat sobre una margarida

Aquesta foto m'agrada molt. De fet la tinc penjada al meu lloc de treball. La foto esta tirada amb un 100mm sobre el sensor de 8Mpix de la 350D. L'encuadrament es directe de la camera. Per provar el que us dic aqui teniu un detall ampliat de la mateixa foto amb l'escarbat i les seves escames. Quin detall! el que fa un bon objectiu!!.

Anthrenus pimpinellae ?

Polyommatus Icarus

Es una experiència mística el apropar-se a una papallona i que aquesta el pugi al dit i es deixi fotografiar. Es una de les experiències que et canvien per dins. A partir d'avui, declaro a la Polyommatus Icarus la papallona mes bella del món, i el que digui el contrari s'aurà de batre amb mi.

Escarbat vermell (II)

M'encanta el volar d'aquests escarbats vermells. Es tan elegant. Llastima que costi tant enxamparlos al vol. De totes maneres, així desenfocats, com en aquesta foto, fan també la seva patxoca, no?

Escarbat verd

Amb aquesta foto em declaro definitivamnet seguidor del "lloc fosc" de la força fotogràfica. El meu bon amic frikosal la qualificaria de pallasada o de dibuix enganyos. Però per a els que formem part del lloc fosc, aquesta foto, producte de la meva pericia amb el photoshop, reflexa molt millor la meva intenció fotogràfica que la foto original on el pobre escarbat tenia el cap moix i deixava la foto sense cap gràcia.

Escarbat vermell

Aquesta foto és era per a el meu amic conegut Gaspar. Però després de comprarse el 70-200, que el bombin!. Veus Gaspar el que et comentava l'altre dia sobre el meu 100mm f2.8 i el seu reduit plà d'enfoc? fixat en la fulla, no et resulta excitant veure com talla i retalla la pobre fulla? la part enfocada deu fer menys de 1mm. Mentrestant els grans de pol.len de sobre l'escarbat resten raonablement enfocats. A mi aquestes fotos m'agraden mes que en les que el plà d'enfoc cobreix a tot l'escarbat. Per desgràcia això m'obliga a tirar moltes fotos doncs la majoria no valen res. Això si, despres de molt borrar, quan de repent en surt una amb el punt d'enfoc clavat, l'emocio que et dona ho paga tot!

Aquests escarbats al principi d'aquesta primavera eren d'un color verd metal.lic i ara els trobo amb la mateixa forma però vermells. Em pregunto si son d'especies differents o que canvien de color.

Adeu Santi, adeu.

Aquest matí en el teu funeral he recordat els molts estius que hem passat plegats. Al final de cada estiu sempre ens has regalat un dels teus magnífics poemes amb les gestes mes jocoses de les vacances. En Jordi a l'altar ens mostra la teva herència viva quan et dedica unes paraules al "pare estimat".

He vessat llàgrimes amb els cants dels teus companys de la coral. Que be que sonaven avui a l'església del Sant Esperit. Tanco els ulls i sento la teva veu greu tant característica: -Que tal Marian? que t'expliques de bo?

Penso, quin es el tret que millor et defineix?. Crec que potser es la teva afabilitat en la conversa i en el tracte. Sempre m'he trobat molt còmode al teu costat. Segur de que em rebries amb el teu somriure. Aquella seguretat que nomes tens quan algú no t'ha fallat mai.

Adéu Santi, fins mai més.

Escarbat bum bum

Escarbat bum, bum,
posa-hi oli, posa-hi oli,
Escarbat bum, bum,
posa-hi oli en el llum.
Si en el llum no n’hi ha,
a l’escalfeta, a l’escalfeta,
si en el llum no n’hi ha,
a l’escalfeta n’hi haurà.
Escarbat, escarbat,
endevina qui t’ha picat!!

Abellot a la font de Carlets

Aquesta tarda hem anat a fer aigua a la font de Carlets. La primavera al parc natural de Sant Llorenç està en el seu màxim esplendor. Un munt de flors ens alegren la vista. Elles esperen la visita d'algun insecte pol.linitzador al qual oferiran una goteta de nèctar a canvi del favor.

Aquest abellot tant atrafegat m'ha deixat parat amb la seva llarga trompa. No se pas on se la deu amagar doncs en altres fotos del mateix individu no ocupa ni la meitat.

Fumando espero al sírfido que yo quiero

Cliqueu a la foto per veure millor l'aranya

Desde que he començat a fotografiar insectes, ara fa uns mesos, no he parat dal.lucinar amb la quantitat de 'bitxos' que corren per aquests mons de deu.

Aquesta varietat d'aranya que ja he vist unes tres o quatre vegades no construeix terenyina, sino que es limita a esperar tranquil.lament a que un pobre insecte faci un mos al sucul.lent nectar de la flor en la que espera camuflada, per saltar-li a la iugular.

Pastis de cafè i nous de la tieta Francina

Ingredients del pastis:

• 200 g farina
• 150 g sucre
• 125 g mantega
• 2 ous
• 1/2 cullaradeta de sal
• 1 cullerada de nescafè
• 3 cullerades de llet
• 2 cullerades de llevat 'Royal'
• 100 g de nous picades

Desfer la mantega amb temperatura i afegir el sucre, la farina, els ous, la sal i el nescafè previament desfet en unes gotes d'aigua. Batre be durant un o dos minuts. Afegir les nous i el llevat.
Untar un motlle amb mantega. Avocar-hi la massa i el courel al forn a temperatura moderada (180C) de 30 a 40 minuts. Desmotllar i deixar refredar.
Per fer el recobriment precisarem:

• 50 g de sucre llustre
• 45 g de mantega
• 1 cullerada de nescafè desfet en una o dues gotes d'aigua

Batre be la mantega i el sucre, afegir-hi el nescafè i deixar regalimar per la part superior del pastis. Adornar amb nous.

IMPORTANT: per muntar la capa de mantega de damunt del pastis es important que aquest sigui el mes fred possible.

Bon profit!