Aquesta foto és era per a el meu amic conegut Gaspar. Però després de comprarse el 70-200, que el bombin!. Veus Gaspar el que et comentava l'altre dia sobre el meu 100mm f2.8 i el seu reduit plà d'enfoc? fixat en la fulla, no et resulta excitant veure com talla i retalla la pobre fulla? la part enfocada deu fer menys de 1mm. Mentrestant els grans de pol.len de sobre l'escarbat resten raonablement enfocats. A mi aquestes fotos m'agraden mes que en les que el plà d'enfoc cobreix a tot l'escarbat. Per desgràcia això m'obliga a tirar moltes fotos doncs la majoria no valen res. Això si, despres de molt borrar, quan de repent en surt una amb el punt d'enfoc clavat, l'emocio que et dona ho paga tot!Aquests escarbats al principi d'aquesta primavera eren d'un color verd metal.lic i ara els trobo amb la mateixa forma però vermells. Em pregunto si son d'especies differents o que canvien de color.
2 comentaris:
Sin saberlo muy bien, me inclino a pensar que se trata de especies diferentes, aunque no descartaría que en el mundo de los escarabajos, como en el de los humanos, existiesen provechosas transiciones para algunos.
Buforat: yo me divierto con una cámara mediocrilla, y pego saltos de alegría cada vez que una foto me sale enfocada. Me gusta trabajar todo lo que puedo en manual (con perdón...) Enfoque, diafragma, obturación... Es más lento, sí, pero voy aprendiendo, muy poco a poco, más.
Perdona por tanto comentario, pero cuando descubro un nuevo blog, y me gustan sus entradas, y veo tan libres salidas, no paro de comentar.
La poca profunditat de camp es un dels via crucis de la macrofotografia. No es per que sigui 100mm, si tires lluny tens la mateixa DOF que en Gaspar (a 100mm).
Publica un comentari a l'entrada