Aquest matí en el teu funeral he recordat els molts estius que hem passat plegats. Al final de cada estiu sempre ens has regalat un dels teus magnífics poemes amb les gestes mes jocoses de les vacances. En Jordi a l'altar ens mostra la teva herència viva quan et dedica unes paraules al "pare estimat".
He vessat llàgrimes amb els cants dels teus companys de la coral. Que be que sonaven avui a l'església del Sant Esperit. Tanco els ulls i sento la teva veu greu tant característica: -Que tal Marian? que t'expliques de bo?
Penso, quin es el tret que millor et defineix?. Crec que potser es la teva afabilitat en la conversa i en el tracte. Sempre m'he trobat molt còmode al teu costat. Segur de que em rebries amb el teu somriure. Aquella seguretat que nomes tens quan algú no t'ha fallat mai.
Adéu Santi, fins mai més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada