Divendres al vespre tenia un sopar, però el meu cap no estava per a sopars. El meu cap pensava en la mantis. Avui quan m'he llevat no he fet pas el ronso, sabia que m'esperava la mantis. I és que divendres a la tarda la mare em va dir que n'havia trobat una i que me la guardava en un pot. Així que tan bon punt he pogut he agafat el cotxe i directe cap a fotografiar aquesta princesa caçadora.Gràcies mare.
1 comentari:
Y qué mirada de princesa tiene esta mantis, que caza religiosamente para comer humanamente.
Ya me gustaría tener el talento y los medios para haber fotografiado a la empusa pennata que acabo de subir a mi cuaderno.
Publica un comentari a l'entrada