Escarbat vermell (II)

M'encanta el volar d'aquests escarbats vermells. Es tan elegant. Llastima que costi tant enxamparlos al vol. De totes maneres, així desenfocats, com en aquesta foto, fan també la seva patxoca, no?

Escarbat verd

Amb aquesta foto em declaro definitivamnet seguidor del "lloc fosc" de la força fotogràfica. El meu bon amic frikosal la qualificaria de pallasada o de dibuix enganyos. Però per a els que formem part del lloc fosc, aquesta foto, producte de la meva pericia amb el photoshop, reflexa molt millor la meva intenció fotogràfica que la foto original on el pobre escarbat tenia el cap moix i deixava la foto sense cap gràcia.

Escarbat vermell

Aquesta foto és era per a el meu amic conegut Gaspar. Però després de comprarse el 70-200, que el bombin!. Veus Gaspar el que et comentava l'altre dia sobre el meu 100mm f2.8 i el seu reduit plà d'enfoc? fixat en la fulla, no et resulta excitant veure com talla i retalla la pobre fulla? la part enfocada deu fer menys de 1mm. Mentrestant els grans de pol.len de sobre l'escarbat resten raonablement enfocats. A mi aquestes fotos m'agraden mes que en les que el plà d'enfoc cobreix a tot l'escarbat. Per desgràcia això m'obliga a tirar moltes fotos doncs la majoria no valen res. Això si, despres de molt borrar, quan de repent en surt una amb el punt d'enfoc clavat, l'emocio que et dona ho paga tot!

Aquests escarbats al principi d'aquesta primavera eren d'un color verd metal.lic i ara els trobo amb la mateixa forma però vermells. Em pregunto si son d'especies differents o que canvien de color.

Adeu Santi, adeu.

Aquest matí en el teu funeral he recordat els molts estius que hem passat plegats. Al final de cada estiu sempre ens has regalat un dels teus magnífics poemes amb les gestes mes jocoses de les vacances. En Jordi a l'altar ens mostra la teva herència viva quan et dedica unes paraules al "pare estimat".

He vessat llàgrimes amb els cants dels teus companys de la coral. Que be que sonaven avui a l'església del Sant Esperit. Tanco els ulls i sento la teva veu greu tant característica: -Que tal Marian? que t'expliques de bo?

Penso, quin es el tret que millor et defineix?. Crec que potser es la teva afabilitat en la conversa i en el tracte. Sempre m'he trobat molt còmode al teu costat. Segur de que em rebries amb el teu somriure. Aquella seguretat que nomes tens quan algú no t'ha fallat mai.

Adéu Santi, fins mai més.